Sobretot en el concepte d’Aristòtil, el temps és un fractal.
Una mesura que es repeteix incansablement fins a l’infinit.
D’aquesta mesura se’n creen d’altres proporcionals a la primera, que a la vegada en creen d’altres proporcionals a la primera i a la segona.
Seguint uns patrons i unes formules, el temps “creix” infinitament
És el fractal perfecte.
Encara que sovint sentim que s’encongeix i s’accelera, s’expandeix... al seu caprici.
És un fractal amb caràcter.
No comments:
Post a Comment